Una cursa, fascinant, però no pas pel que tots suposaríem que aporta el fet de córrer en una ciutat tant atractiva. Per damunt de tot, em va sorprendre descobrir la principal motivació de les curses a les illes britàniques, que no és pas la competitivitat, ni el lluiment personal, sino la solidaritat. Tothom corre per una causa solidària, en aquest cas a favor d’associacions pro-malalties, solidaritat amb causes humanitàries, etc.
En aquest cursa, tota inscripció anava destinada a l’associació que cadascú escollís. És més, interessant-me una mica més pel tema, em comentarem que per la mitja marató o la marató de Londres, has d’haver recaptat entre 1500-2000 lliures per a poder participar-hi.
Com us comentava el gran gruix de la massa que hi corre és per aquest motiu però tambè hi ha nivell competitiu.
Era una cursa especialment motivadora donat que voltava pels principals paratges de la ciutat, sortint de Westminister, passant per St.Paul’s, la City, London Bridge, Big Ben, … i a priori seria una experiencia molt ‘cosmopolita’.
Donat que estava allotjat a Staines, un poblet al sud-est de Londres, a una horeta en tren de l’estació de Waterloo, m’ho vaig prendre amb calma i vaig arrivar una hora i mitja abans. A mesura que t’apropaves a la ciutat, el tren es plenava de gent que peregrinava cap a la cursa, i li donava un ambientillo xulo. De Waterloo a Picadilly ja era semblant a la Meca!.
El bloc dels que no volen ser sedentaris