V Cursa Lluís Companys

Cinquena edició de la cursa-caminada Lluís Companys, a la que vem assitir l’Iñaki, per primera vegada, i jo, Salvador, per tercera.

 

Aquest any, lleugera variació en el recorregut i en la distància. Ara ja s’artriba als 8 Qms., en un circuit de 4 Qms. i dues entrades a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, que passa per ser l’alicient de la prova, el poder entrar a l’Estadi, sense les aglomeracions d’altres curses, com per ejemple, la del Corte Inglés.

 

També hi hà una caminada, que serveix, perque els acompanyants també gaudeixin de l’esport, en la seva modalitat de senderisme. No és una passejada plàcida. Si es fà bé, evidentment. Es puja per corriols fins el cim de Montjuïc, fins divisar el port de Barcelona i es torna a la sortida. La duració de la marxa es d’aproximadament una hora i mitja, i, a bon ritme, es sua la samarreta.

 

Per megafonia es va anunciar la participació de Corredors.cat, que faríen una marxa conjunta fins al quilómetre 1, per tal d’homenatjar la seva compamya recentment desaparegura, en la Cavalls de Vent, na Teresa. I que les persones que vulguessin sumar-se a aquest homenatje, ho podíen fer. Em vaig sentir en el deure, com a representat de Sedentaris.cat, de fer-ho. I així va començar la cursa, amb una taca taronja, i un modest punt vert enmig, que era jo. Un honor còrrer en mig dels Corredors.cat, que anaven acompanyats de l’Arcadi i d’en Miquel Pucurull, triple honor per a mí. En arribar al Qm. 1, aplaudiments, i tothom al seu ritme fins a meta.

 

L’Iñaki va acabar el 119è, 39è de la seva categoría, en 34′ 15″. Jo, sortint de la lesió que m’ha tingut en dic sec una messada, el 378è, 66é de la meva categoría amb un temps de 47′ 25″.

 

Salut i sabatilles, mai millor dit.

 

Salvador