Skip to main content

XXX Pujada al Castell – Castelldefels – Crònica d’un debutant

Aconseguir que el teu germà faci la seva primera cursa no té preu, per a la resta … Sedentaris.cat

Aquesta crònica serveix, com a reflexió, per pensar que tots podem animar als amics i familiars a fer esport, que això no fa cap mal.

He de dir que quasi vaig haver de suplicar més al meu germà per aconseguir la crònica que per inscriure’s a la cursa.

Ferran de Sedentaris.cat

————————————————————————–

La crònica – XXX Pujada al Castell – Castelldefels

Tot comença amb la inscripció per sorpresa i sense consentiment per part del meu germà Ferran a la cursa popular Pujada al castell de Castelldefels. Reacció inicial: WTF! però que coll… fa aquest xaval! Crec que aquest nano si no s’ha donat gaires cops més al cap sap perfectament que lo de córrer ho vaig deixar a la Cursa del Corte Ingles del 92, si i després vaig continuar donant voltes al pati del cole, però no compta perque eren obligades.

Una fotografia «històrica» 😉

«En fin», que al menys per poder acabar sense necessitar un transplant de pulmons i acabar amb l’oxigen al voltant dels altres corredors que menos que entrenar un parell de dies (ehem, entenem per parell 2, «ni más ni menos»).

Vaig agafar un personal trainer, Jordi Buendia (que per motius «d’agenda» no ha pogut venir), i em va dir: «Xaval, tu pots acabar, però per no acabar molt acabat ves amb un pulsòmetre i no passis molt de 160». Ok, ahir vaig anar al Decathlon, en 5 minuts ja tenia un, «primer precio eso sí».

«¿què faig aquí?», sembla que digui el protagonista

A la carrera, un cop presentat als Sedentaris «al lio». La cosa comença i el bitxo no baixa de 170 ni anant enrera i axí fins el final que a la pujada diu que he arribat a 192 però tots dieu que anava fresc (joder, per dintre ja us puc ben dir que no!). I per què ha arribat aquest a 192? us podeu preguntar. Molt senzill, per orgull! Que sapigueu que a la part final de les curses hi ha gent empentant «carritos» de nen, mamas amb la seva filla d’onze anys, un xaval amb patinet i un «abuelete» que acollonia a tots els de la creu roja. Doncs els he passat a tots a la pujada!!

 Encarant la recta final, amb força, un cop superat «el del carrito»

Com diuen en un programa que segur que tots coneixeu: » Desafio superado!!! «

Pd: Es probable que properament vinguin més cròniques de curses a prop del «coche escoba».

Gràcies per la lectura!

Marc S.

Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris
twitter: @sedentariscat
FB: Facebook Sedentari