Diuen que si aquesta és una de les mitges més ràpides, que si s’hi viu un gran ambient, que si s’ha de córrer alguna vegada a la vida, però en el meu cas, no puc evitar tenir la sensació de mal rotllo cada cop que penso en aquesta prova. L’any passat la vaig fer per primera vegada i la veritat és que no em va anar gens bé (aquí podeu llegir la crònica que vaig fer llavors).
Fins i tot va fer plantegés deixar de córrer perquè no tenia ganes de tornar a viure una experiència com aquella.
Però em vaig refer, vaig recuperar els ànims, em vaig posar a entrenar dur i aquí torno a estar, inscrit des de fa mesos i pensant en com ho faré aquest diumenge a Granollers. Al meu cap només hi ha 2 xifres: 1:30 i 4:20. 1h 30min és el repte que m’he fixat de temps que vull fer i 4:20 és el ritme per Km que he de mantenir per poder aconseguir-ho.
Darrerament no he pogut entrenar tant com hagués volgut, però crec que tinc el repte a l’abasat. A més, en la darrera mitja a Castelldefels, tot millorar molt i posar-me en 1:32, em vaig oblidar el xip a casa i per tant el meu temps no està homologat.
Serem uns quants els sedentaris que hi anirem i també uns quants amics que la correran. Molta sort a tots ells i a la resta de participants. Fins diumenge, jo seguiré pensant en els meus números, esperant vèncer la meva particular «maledicció» i desitjant poder explicar-vos aviat que el repte ha estat superat.
Fins que no sigui diumenge, seguiré pensant en Granollers…
Toni de Sedentaris.cat
El bloc dels que no volen ser sedentaris